El primer escrit

Després d'alguns intents fracasats, aquest pretén ser el meu primer blog seriós. No espereu res de sorprenent, ni cap anàlisi en profunditat sobre l'actualitat, ni tan sols cap reflexió plena de saviesa sobre el sentit de la vida. Al capdavall sóc un Codony, i un codony no és més que quelcom que no sap ser pera ni llimona, i es queda en fruit àcid què convenientment tractat produeix un postre saborós. Aquest és el meu espai a la web 2.0, un espai virtual que per a mi és ben real, i que espero compartir amb els navegants que tinguin a bé passar-s'hi. Els comentaris són més que benvinguts.

Un tema al que he dedicat una mica de temps mentres pensava com fer aquest blog és el de l'idioma. Jo sóc bilingüe en Català i en Castellà, i també m'agrada molt l'anglès. Per on he viscut i com m'he format com a persona em revolta qualsevol intent de posar un idioma per sobre de qualsevol altre, i no és un tema al que li dono molta importància. Al final, doncs, he optat per un enfoc pragmàtic i escriuré en català, castellà, i (menys) en anglès, què al capdavall és com funciona el meu cervell.

Sobre que pretenc escriure? Tots els consells que he llegit recomanen no dispersar-se, però jo això no ho sabré fer. Així que els temes seràn diversos, sense ordre, i tots ells m'apassionen: els jocs de taula, el web 2.0, la blogosfera, els llibres, la imaginació, les pel·lícules i l' animació, els amics, la ciència, la música, el programari lliure, el linux, la propietat intel·lectual , ...

Quan escriure? Doncs quan pugui, ves. Però intentaré escriure alguna cosa, i que sigui interesant, cada dia. El meu repte és no deixar llibre sense comentar, pel·licula sense ressenyar, disc sense puntuar.

Per què us ha d'interesar? Je, je... no HA, m'interesa a mi.

Aquest blog és una mostra d'egocentrisme? SI. Només un egocèntric utilizaria twitter.

Si algú visita la plana i llegeix durant cinc minuts em dono per satisfet. Si algú repeteix hauré entrat al cel!