dimarts, 19 de juny de 2007

Richelieu, de Michael Schacht

Enllaç previ

Per a què no us sentiu obligats a llegir aquest llaaaaaarg post sobre aquest inmens petit joc, podeu veure un video explicatiu que ha fet l’incombustible Mario Águila desde Xile clicant aquí.

L’autor

Richelieu és un petit joc de taula per a 2 jugadors del que fa temps que vull parlar. Ha estat dissenyat per Michael Schacht, autor també de molts altres jocs de complexitat diversa, com el molt cel·lebrat Coloretto o el bonic Hansa. Molt més jove que altres dissenyadors que han assolit una categoria més o menys legendària dintre del món dels jocs de taula, com Klaus Teuber, Wolfgang Kramer, o el mestre Knizia, ha aconseguit trencar la regla de la K i, amb més de 81 jocs publicats (sovint autopublicats a través de la seva petita companyia de jocs de taula, spiele aus timbuktu) en 10 anys, és una de les grans promeses del que s’ha donat en anomenar eurogames.

El joc i les versions

Originalment el joc va formar part de la sèrie de jocs de cartes FUN FOR 2 de Ravensburger, i malgrat que actualmente el joc ja està descatalogat es relativament senzill obtenir-ne una còpia a un preu raonable a través del mercat de Boardgamegeek (així vaig aconseguir jo la meva). Si ets una persona hàbil amb les tisores, tens una bona impressora a color, i tens una plastificadora a mà, també pots descarregar-te les cartes, les instruccions, i els diferents marcadors que s’utilitzen al joc desde la plana web del propi autor i fabricar-te’l tu mateix(a). La tercera opció, i la millor per començar a gaudir d’aquesta petita obra mestra, és utilitzar la fantàstica implementació online que ha fet Mabi a MabiWeb del joc per jugar-hi de manera asincrònica a través d’internet. Aquest sistema et permetrà iniciar o apuntar-te a una partida i t’avisarà per correu electrònic cada cop que sigui el teu torn (poden passar hores si jugues contra algú d’un altre continent, però jo sempre estic disposat a jugar una partida amb qui sigui, així que sentiu-vos lliures de demanar-m’ho als comentaris!). Un alicient d’utilitzar la versió de MabiWeb és que el propi Michael Schacht s’hi passa sovint i no és extrany estar jugant amb ell sense ser-ne conscient. A mi em va clavar una pallissa :-P. A més, també podreu jugar al Hansa, del mateix autor (bastant interesant, aquí podeu veure una ressenya), o a altres jocs com el Samurai (molt i molt recomanable, aquí trobareu una bona ressenya), l'interesant Kreta, el In the Shadow of the Emperor, o l’infumable Gods (també de'n Michael Schacht, però tothom té dret a tenir un mal dia). En definitiva, que si no proveu el joc no serà per manca d’alternatives.

Els components

Ja he dit que per a mi aquest joc és una petita joia. Petit és un adjectiu que li escau, ja que la seva durada és breu (20-30 minuts sempre i quan no hi juguis a través de Mabiweb) i les regles del joc, que no el seu domini, són veritablement senzilles. El tema és el “Dia dels Enganyats” (“Journée des dupes”), al 1630, quan Maria de Medici va intentar que Lluís XIII es desfés del Cardenal Richelieu, i cadascun dels jugadors representa a un d’aquests dos personatges, però a la pràctica el joc és més aviat abstracte. Els elements del joc són 48 targetes o cartes divides en 9 grups de 5 a 10 targetes. Cadascun dels 9 grups està caracteritzat per un escut d’un color (que representa una regió de frança), i cadascuna de les targetes pot tenir 1 o 2 dels escuts del grup al que pertany. Adicionalmente cadascuna d’elles pot tenir un de tres símbols què representa un tipus de poder: religiós (una creu), polític (una torre), o militar (una espasa). A més a més, hi ha 1 marcador amb un escut més per a cadascun dels colors (9 marcadors), 1 per a cadascun dels tipus de poder (3 marcadors), i 2 marcadors de recuperació de propietat (total del total 14 marcadors). Finalment, cada jugador té tres marcadors de propietat propis.

Les regles

En començar la partida es construeix el taulell col·locant les 48 targetes en una graella de 4 files de 12 targes disposades a l’atzar (de manera que el taulell sigui diferente a cada partida), es coloquen 8 dels 14 marcadors a sobre de cartes concretes de manera que el símbol del marcador quedi ocult (a l’esquema es veu molt clar), i s’eliminen del joc els marcadors no utilitzats. Cada jugador es queda els tres marcadors de propietat del seu personatge i comença el joc.

L'objectiu del joc és aconseguir una quantitat d'escuts de cadascuna de les 9 regions franceses més gran que el rival, comptant també els possibles marcadors que hem repartit a algunes cartes al principi i que haguem pogut recollir. El matís aquí està en que, per a cada regió, la majoria és una qüestió de tot o res: és a dir, o bé tenim una majoria i fem tants punts com escuts haguem recollit, o bé no la tenim i puntuem el zero més rodó que ens poguem imaginar per la regió en qüestió. En cas d'empat, aquella regió no la puntua ningú. En cas que d'una regió no haguem aconseguit recollir cap escut, al final del joc se'ns penalitzarà amb 5 punts negatius. Tot això no només s'aplica als escuts, sino també als símbols del poder polític, militar, i religiós, que d'aquesta manera pot modificar el valor d'una carta. Com s'aconsegueixen els escuts? Doncs agafant-los, és clar. El joc es juga en torns alternatius, i a cada torn, el jugador actiu pot fer fins a 2 accions: agafar qualsevol de les cartes situades a la banda més externa de cada renglera, i colocar un dels seus marcadors de propietat a sobre d'una carta o moure'n un que hagi colocat en un torn previ. En principi només pot prendre's una carta, però en el cas que entre les cartes “agafables” (les dels extrems), n’hi hagi 2 amb 1 sol escut els pots agafar tots 2. En quant als marcadors de propietat esmentats, quan els coloques a sobre d’una carta l’estàs “reservant” per agafar-la en un proper torn. Cap jugador pot agafar una carta reservada pel rival sense pagar un preu, que consisteix en desprendre’s d’un dels seus propis marcadors. En aquesta situació, i en el cas que durant el teu procés de recollida de cartes hagis aconseguit un dels marcadors de recuperació de propietat, podràs utilitzar-lo una vegada per rescatar el marcador de propietat que hauràs hagut de pagar. Quan s’acaben les cartes s’acaba el joc, tot i que jo trobo més interesant la variant de MabiWeb, que consisteix en que el joc s’acaba quan es buiden 3 de les 4 rengleres de cartes. Es compten les majories, NO es compten les minories ni els empats, es resten els 5 punts negatius de cada figura de la que no s’ha recollit cap mostra, i es determina el guanyador, tot i que pot haver-hi empats.

La meva opinió

En contra del que pot semblar, el joc té un component d’atzar mínim, reduït a la configuració inicial de la graella i a quins marcadors ocults entren en joc i a on estan situats. El joc és dinàmic i bastant ràpid, i la tendència a la paràlisis d’anàlisi no es dona gaire. Després d’unes quantes partides es pot apreciar que el joc és extremadament tàctic i bastant estratègic. El fet que cada familia de targes tingui un nombre total i una distribució d’escuts variable, la possibilitat de que puguin tenir o no símbols adicionals de poder o marcadors ocults, i el sistema de puntuació de tot o res que fa possible que el recollir una única carta transformi la puntuació (si una majoria canvia de mans, el nou posseïdor de la majoria començarà a puntuar la regió en qüestió i el que l’ha perduda deixarà de fer-ho), fa que el valor que cada carta pugui tenir en cada moment varïi en funció del que ja haguem recollit i del que ja hagi recollit l’altre. De fet, tan important és anar acumulant cartes com deixar de fer-ho quan d’un escut ja tenim suficients com per estar segurs que la majoria és nostra. Si afegim que no sabem quins marcadors ocults té el nostre rival, què en qualsevol moment se’ns pot cruspir una carta protegida, i què conforme avança el joc creix la probabilitat de que algú estigui disposat a sacrificar un marcador de propietat per aconseguir una carta valuosa, potser podrem entendre el grau de tensió que va prenent el joc conforme s’apropa al seu final.

Conclusió

No crec haver set capaç de transmetre l’emoció que pot tenir aquest joc, però ni que sigui pel tamany del post, sí que dec haver deixat clar que és una clara recomanació que us faig. ;-)

I ja sabeu, sempre disposat a fer una demostració pràctica a MabiWeb!

blog comments powered by Disqus