dimarts, 23 d’octubre de 2007

Life On Mars (Temporada 1)

"Sailors fighting in the dance hall.
Oh man!
Look at those cavemen go.
It's the freakiest show."

David Bowie

LIFE ON MARS és una sèrie realitzada per la BBC entre el 2006 i el 2007. Està formada per 2 temporades de 8 capítols de 60 minuts cadascuna, durant les quals la història (ara hi anem) comença i s'acaba (què no existirà una 3a temporada, vaja). Els subtítols de la sèrie són fàcils de localitzar a llocs com wikisubtitles. Com molts de vosaltres, oh wise ones, haureu endevinat el títol fa referència a la cançó homònima del també britànic David Bowie, i en determinats moments fa de banda sonora acompanyant de la sèrie.

L'argument de la sèrie, si més no, és curiós: durant la investigació d'una sèrie d'assassinats un capità de la policia d'un suburbi Londinenc pateix un accident automovilístic que li fa perdre la consciencia (estem al 2006, posem). Quan torna a obrir els ulls el món ha embogit! El nostre amic Sam Tyler (doncs així es diu el protagonista) es desperta al mig d'un accident automovilístic, sí, però al 1973!!! Desplaçat 33 anys en el passat, en Sam Tyler segueix sent policia i tenint una vida que no se sap ben bé d'on ha sortit, i ha d'adaptar-se a un sistema policial més primitiu, violent i corrupte. Els "bons" segueixen sent els "bons", però els seus són més aviat "guantanameros". En Sam es troba a una situació en la què, d'una banda, ha de d'intentar integrar-se en la seva vida... ¿actual?... ¿passada?... la del 73, vaja... i d'altra banda ha d'intentar comprendre la seva situació: ¿està boig? ¿ha viatjat en el temps? ... mentres intenta aplicar els seus valors com a poli exemplar del 2006 davant el menyspreu inicial, el respecte posterior, i sempre el desconcert i la incomprensió dels seus nous companys policies, a la ressolució de casos policials que d'una manera més o menys directa sempre tenen relació amb el seu futur. Per a què la seva vida sigui més estressant, a sobre, cada vegada que en Sam passa per davant d'un telèfon o una ràdio i no hi ha ningú al voltant sent veus del seu futur, les veus de metges i coneguts que semblen donar a entendre que desde l'accident va quedar en coma. Poc a poc en Sam va convencent-se de què tots els seus problemes tenen un motiu i què ha de solucionar quelcom del passat per tornar al seu present d'abans (embolic?). No cal dir que els pocs nous companys als que els explica tot això el donen per boig, i això no fa més fàcil la seva estada. Al llarg dels capítols apareixeran (i tindran relevància) els pares de'n Sam, el propi Sam amb quatre anyets, el seu futur pis, i altres elements del futur, fent què tot plegat sigui una història autoreferent bastant ben portada.

Així, la sèrie ens presenta una trama policial clàssica amb tocs surrealistes i de fantasia, sense aclarir mai quina és la veritat (serà tot una al·lucinació). Tret d'un capítol fluixet, la sèrie resulta molt interesant. Els personatges són convincents i els actors (alguns) actuen bé. El contrast entre les maneres de fer del poli del futur (present nostre) i el present (passat) és sorprenent i moltes vegades dóna que pensar. La "paranormalitat" i l'ambigüitat de la situació proporciona una fil conductor que li dona continuïtat a l'argument i profunditat al personatge protagonista. En el moment d'escriure això, he acabat de veure la primera temporada, l'ambiguïtat es manté i el futur es depara incert. La segona temporada m'espera a casa i no us escapareu, doncs, de les meves impressions al voltant del final d'aquesta, pel moment, interesant sèrie. Recomanada queda.

[Escrit originalment per a Xelu.net]

blog comments powered by Disqus