dijous, 14 de febrer de 2008

Atonement (Expiación), de Joe Wright - Una Crítica


Atonement és una pel·lícula dirigida per Joe Wright, basada en una novel·la de l'Ian McEwan. M'ha agradat moltíssim, superant totes les meves expectatives. Té una baixada de ritme cap al mig de la pel·lícula, però es recupera molt dignament i en conjunt és una meravella. Cinc raons per les que m'ha agradat

  1. La història: M'ha semblat molt interesant com un acte de despit fet durant la infància pot tenir conseqüències terribles que durin fins a molts anys després, i el recurs de barrejar realitat i ficció en un intent de compensar el mal provocat em va agradar molt. L'argument en general m'ha semblat molt interesant i ben portat a terme. I sobretot m'ha fet sentir moltes coses i m'ha remogut per dintre.
  2. La direcció: La posada en escena és bestial. Tant a nivell de fotografia com per la manera en que ha estat filmada. Les imatges són hipnòtiques. La concatenació de plans també. La manera recursiva de repetir escenes desde un altre punt de vista molt xula.
  3. La manera en que s'integra la banda sonora amb la història: La banda sonora és una protagonista més de la història i és un punt de recolzament molt important de la narració en general. I molt maca.
  4. Algunes escenes o imatges molt suggerents: Com, per exemple, la trobada de les nenes mortes, l'arribada de'n Robbie amb els bessons i la seva detenció o, sobretot, l'impressinant plànol-seqüència de la platja.
  5. L'anglès a la versió original: Això ja és més una mania personal, però és brutal la quantitat d'accents que surten i la bellesa d'alguns d'ells. La Briony de iaia podria passar-me hores escoltant-la.
I ja està! M'he quedat amb moltes ganes de llegir la novel·la i conéixer els llibres de l'Ian McEwan, una asignatura pendent.

No a tothom li ha agradat, però. Com a mostra, Xelu.

blog comments powered by Disqus