The Book Thief, de Markus Zusak - La Crítica

La Lladre de Llibres (The Book Thief) és un llibre curiós. Ambientat a un petit poble a les afores de Munich durant la 2ª Guerra Mundial, una mort comprensiva, cansada i una mica cínica ens explica la història de la petita Liesel Meminger. Per culpa de la militància comunista del seu pare (que mai no apareix a la història) la mare de la Liesel és obligada a donar a la seva filla i el seu germà petit en acollida. Durant el viatge en tren cap a Munich, a on haurà d'entregar els seus fills, el germà de la Liesel mor per culpa del fred, marcant per sempre més el caràcter de la Liesel. Després d'entregar la Liesel a en Hans i la Rosa Hubermann, la seva mare és traslladada a un camp de concentració i la Liesel es queda viure amb els Hubermann. Amb ells, la Liesel viurà la 2ª Guerra Mundial i establirà una peculiar relació amb els llibres i les paraules.
He començant dient que aquest llibre és curiós. Per què? Primer de tot pel narrador: La mort. Una mort enfeinada, una mica sobrepassada per la càrrega extra de feina que suposa la guerra, una mort compasiva que intenta oblidar la natura de la seva feina distraient-se mirant els colors del cel i que només enveja dels homes que siguin capaços de morir, a diferència d'ella. Al llarg de la novel·la la mort es troba 3 vegades amb la Liesel, i a una d'elles troba el seu diari i decideix explicar-nos la seva història. La narració està esquitxada dels comentaris de la mort sobre la conducta dels homes i sobre la guerra, que serveixen, sobretot, per plantejar-nos preguntes i dubtes sobre el que devia ser l'holocaust durant aquest període a Alemanya. És, també, un narrador trampós, i això em porta al segon aspecte que crida l'atenció del llibre: la linealitat temporal de la història es trenca continuament. Com si fos un oracle, el narrador s'avança continuament als esdeveniments anunciant el que ha de passar. És una mostra de la diferència entre suspens i sorpresa, que et fa mantenir l'atenció i esperar, sovint amb ansia, que passi el que ens ha estat anunciat fent més interesant el camí per arribar-hi. Una altra característica de la novel·la és el seu to juvenil. No dubtaria en recomanar aquest llibre a qualsevol institut i de fet ha guanyat algun premi de novel·la per joves. Considerant que estem sent testimonis del drama que es va viure a Alemanya durant la 2ª Guerra Mundial l'atmosfera general de la novel·la està amarada del caràcter vivaç i rebel de la nena Liesel i el seu amic Rudy. Això no vol dir que la història no sigui trista: si sou de plorar plorareu rius. El to lluminós de la història destaca la natura sinistra de la persecució dels jueus i del poder del nazisme entre els alemanys i probablement és un reflexe encertat del que devia significar ser un nen en aquella època i país. Com un "La Vida Es Bella" sense sucre, per dir-ho d'alguna manera. El millor del llibre, però, és que conté algunes imatges, recursos narratius i escenes amb una potència memorable. L'holocaust és un tema delicat, i d'aquest llibre s'ha criticat que banalitza una mica el tema i que idealitza a uns ciutadans alemanys que van permetre que les coses se surtissin de mare. Potser sí, al capdavall és el més bèstia que ha succeït a Europa i va succeir ahir mateix, com qui diu. És veritat que el llibre està més aviat cap a l'heroïsme dels ciutadans normals que cap a altres aspectes més sinistres del seu comportament, però malgrat tot a mi em sembla un llibre honest i ben escrit, amb trossos brillants. Si li hagués de trobar un defecte seria que al final del viatge no saps ben bé a on has arribat, però durant el paissatge que haurem vist durant el viatge de ben segur paga la pena.

He conegut aquest llibre gràcies a Miss Mole.

[Escrit originalment per a Xelu.net]


----------------
Escoltant: Love of Lesbian - 03 noches reversibles
via FoxyTunes