I Si Un Dia No Hi Haguessin Notícies?

Creat per Ethan Bodnar, de The Blog

----------------
Escoltant: Ovidi Montllor - Sí,Senyor
via FoxyTunes

The Savages, de Tamara Jenkins - Una Crítica

És curiós com algunes històries et remouen els sentiments. Un dels (molts) problemes no resolts de la nostra societat és que fer amb la gent gran quan no deixen de ser capaços de fer-se càrrec d'ells mateixos. És aquest un problema al que, en primera instància, molts de nosaltres haurem de donar resposta: en primera instància amb els nostres pares, en darrera algú altre l'haurà de donar per nosaltres. La resposta més freqüent, eficaç i alhora absolutament inadequada, és recòrrer a les temudes (pels que hi han d'anar) residències d'avis. En altres temps, ens diuen i molts hem vist, la família funcionava diferent i no s'entenia només cap endavant sino també cap endarrera. Vivim una altra època, però, i sense ser culpa de ningú però també una mica de tothom l'estructura de les famílies ha canviat, o l'estructura dels valors de les famílies si més no, que no és ben bé el mateix però pel que fa el cas s'hi assembla notablement, i ara és difícil integrar una persona gran, normalment necessitada de molta ajuda per a realitzar les tasques cotidianes, als pisos petits i als temps escasos. Tampoc és que aquesta solució sigui ideal, però és que solucions ideals n'existeixen molt poques, només pels problemes ideals i d'aquests gairebé no se'n veuen. En certa manera, per pragmatisme, necessitat, o com n'hi volgueu dir, ens comportem com salvatges (i ara em sap greu, políticament correcte com sóc, haver pogut ofendre a un salvatge). I vet aquí el pretext de la pel·lícula, i tot el que m'ha fet pensar. I a més la pel·lícula és molt interesant, ben escrita i magníficament interpretada i compassiva, o comprensiva, o segur que hi ha una paraula que acaba en "iva" que l'hi va bé però com que no sóc poeta m'hi barallo, amb les paraules, i no trobo l'adient. El cas és que en Jon i la Wendy Savage fan honor al seu cognom, i quan el seu pare comença a perdre el senderi decideixen internar-lo en una residència sense gairebé ni mirar-lo als ulls, com qui posa un jersei vell al fons de l'armari per que no destorbi però saber a on està guardat. Actuen malament de totes totes, amb una insensibilitat desmesurada, però no és fàcil condemnar-los (què faríem, nosaltres? La pel·lícula no deixar de preguntar-nos-ho) quan aprenem que el pare va ser brutal, que durant anys no han sapigut res els uns dels altres i que, amb poca gràcia, és cert, però amb una constància que s'ha de valorar les vides dels dos germans es paren mentres el pare està a la residència, i no deixen de visitar-lo ni un sol dia ni d'intentar millorar la seva situació. Tot això ho fan empesos pels remordiments, per a què negar-ho, que són una forma més, una de les més freqüents de fet, d'egoïsme. I mal saben com recolzar al senyor Savages o amagar-li el malestar i l'incomoditat que els produeix, però ho fan i, si com jo, heu passat per l'experiència de tenir un avi a una residència, vivint lluny, sabreu que la majoria d'avis no en reben gaires, de visites. La pel·lícula aconsegueix, al meu entendre, fer un retrat realista d'una situació complexa que és difícil jutjar d'una manera fàcil, sense oblidar-se de que és una pel·lícula i, per davant de tot, o potser a la vegada que tot, ha d'explicar una història interesant. No s'oblida, tampoc, d'arribar a una conclusió i quan s'acava en Jon i la Wendy Savage han aprés alguna cosa sobre la vida i sobre ells mateixos, igual que els espectadors.

[Escrit originalment per a Xelu.net]

Llibres Temptadors i Llibres en Cua de Lectura

Ja vaig comentar que tenia la intenció de frenar la meva compra de llibres fins que no acabés els que tinc pendents. No ha passat molt de temps, no té molt de merit, però de moment mantinc el meu propòsit. No m'està resultant fàcil, però, i constantment m'he de recordar el meu propòsit. No passa un dia sense que aparegui un llibre que m'agradaria llegir. Aqui en tenim uns quants:

• The Blade Itself i Before They Are Hanged, de Joe Abercombrie: Aquests dos llibres formen part d'una trilogia de fantasia, amb el tercer llibre pendent de publicació. La crítica destaca el caràcter de novel·la negra de la història i l'enfasi en la psicologia dels personatges. Explica la història d'un inquisidor lisiat i amargat que s'ha convertit en torturador i d'un capità d'origen noble que es dedica a l'estafa i es un tipus egoista i egocèntric. Pot ser una gran decepció, però sempre em sedueix la possibilitat de trobar un llibre de fantasia que no sigui un trunyet.
• The H-Bomb Girl, de Stephen Baxter: D'aquest autor només he llegit The Time Ships, la magnífica continuació de La Màquina del Temps de H.G. Wells que va escriure fa uns anyets i, per cert, una de les millors històries de viatges en el temps que he tingut el plaer de llegir. A més el progrés de la trama reconstruia amb molta gràcia pràcitcament tots els tòpics del viatge en el temps en la literatura de la ciencia - ficció. The H-Bomb Girl reprén el tema dels viatges temporals, però en essència és una novela d'història ficció ambientat al Liverpool de 1962, durant la crisi dels missils cubans. Els viatges en el temps, crec, són un aspecte més aviat secundaria de la novel·la, que més aviat se centra en les aventures de 3 nens que viuen en aquest Liverpool alternatiu. Dels llibres d'aquesta llista, és el que més em crida l'atenció.
• Els llibres de la saga de Temeraire, de Naomi Novik: Aquests són els que es quedaran sense llegir. És una barreja de les històries de'n Patrick O'Brian i els dracs d'Eragon. Diuen que és realment entretingut. No se, allà està, al nebulós món de les possibilitats.
• A Deepness in the Sky i A Fire Upon the Deep, de Vernor Vinge: després de llegir Rainbows End vull llegir més llibres d'aquest autor. Aquests dos llibres formen un díptic i en el seu moment van guanyar el premi Hugo de ciencia ficció. Tracten sobre la singularitat tecnològica, un tema que m'agrada molt i sobre el que algun dia escriuré al blog. Aquests cauen segur.
• Evil for Evil i The Escapement, de K. J. Parker. Juntament amb Devices and Desires formen la Trilogia de l'Enginyer, una història de venjança amb un component de fantasia no èpica que té molt bona pinta. El cas és que el primer dels llibres de la trilogia (Devices and Desires) va ser el darrer llibre que vaig comprar abans de fer el propòsit de restricció de compres, i és clar, m'agradaria tenir-lo sencer. En qualsevol cas, fins que no hagi llegit el primer no decidiré res al respecte. És molt llarg, i em fa una mica de mandra començar-lo per això, però tinc la sensació de que serà tota una descoberta. Espero bastant d'aquests llibres.
  
• I, Claudius i Claudius the God, de Robert Graves: Fa molt de temps que vull llegir aquests llibres... però al final sempre són adelantats.
• El tríptic de Tu Rostro Mañana de Javier Marías: M'encanta com escriu aquest senyor. Aquesta trilogia és una asignatura pendent que em frena per la seva extensió, però segur que m'agradarà.
  
• Els que em falten per llegir, o em fa ilusió rellegir en anglès, de J.M. Coetzee i de Paul Auster. Que no són gaires.

Segur que me n'he deixat algun i segur que la llista creixerà.

Abans, però, he de llegir, si no tots, alguns dels que ara estan acumulant pols a l'estanteria de casa. Els que segur que llegiré són:

• The Interpreter of Maladies, de Jhumpa Lahiri. És un recull de relats protagonitzats per indis que s'han establert a Anglaterra. L'autora mateixa és d'origen bengalí però viu a Londres i fa temps que escriu. Aquest llibre va guanyar el premi Pulitzer de narrativa curta del 2000 (aquest, juntament amb el premi Booker i el premi Llibreter, són dos dels premis que valoro a l'hora d'escollir un llibre). És un llibre curtet que té pinta de llegir-se en un sospir. L'autora ha escrit una novela anomenada The Namesake de la que s'ha fet una peli que encara no he vist però que està rebent bones crítiques. We'll see.
• Sayonara Barcelona, de Joaquim Pijoan. Aquest llibre me'l va ser un regal de reis. Va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la al 2006 i explica la història d'un home que torna a Barcelona després d'haver marxat a la Francesa i viure molts anys al japó. La portada és absolutament horrorosa. El llibre sembla interesant. Poc més puc dir ara mateix.
• Lluvia Negra, de Masuji Ibuse. És un clàssic de la literatura japonesa contemporània (1966) i me'l va regalar el meu cunyat seguint un impuls, sense gairebé saber res d'ell. Explica la història del bombardeig d'Hiroshima i dels seus supervivents, que s'han d'enfrontar a la discriminació i a l'aïllament social per l'estigma que comporta haver estat exposat a la radiació i a les malalties que això provoca. No té pinta de ser molt divertit, oi que no? Però sí que té pinta de ser brutal, oi que sí? Aquest tinc moltes ganes de llegir-lo, serà el segon que llegiré després d'acabar La Lladre de Llibres. El primer serà...
• No Country For Old Men, de Cormac McCarthy. M'agradaria llegir-lo abans de veure la peli així que és el proper que llegiré. Si el 2005 va ser l'any que vaig descobrir en J.M Coetzee i el 2006 va ser l'any que vaig descobrir en Haruki Murakami, el 2007, sense dubte, ha estat l'any que he descobert en Cormac McCarthy. De moment he llegit Blood Meridian i The Road, i cadascun d'ells, a la seva manera, ha estat com una tempesta al meu cervell. M'encanta com escriu aquest paio. Jo vull saber escriure com ell. De debó, és al·lucinant, no se com ho fa.
• All the Pretty Horses, The Crossing i Cities of the Plain, de Cormac McCarthy. Tots 3 formen La Trilogia de la Frontera, un western contemporani. Res a dir, només repetir que en McCarthy escriu com... no, com Déu no, més aviat com Satanàs.
• Arthur and George, de Julian Barnes. Fa moooolt de temps que tinc ganes de llegir aquest llibre. No he llegit res de'n Julian Barnes però me l'han recomanat molt. Explica una història ficticia ambientada a principis de segle i protagonitzada per dos personatges que van existir realment: en George Edalji (mande?) i l'Arthur Conan Doyle (Sherlock Holmes? Sí, aquest). És una història de detectius. Tercer llibre a la cua de lectura.
• Devices and Desires, de K.J. Parker. D'aquest ja n'he parlat abans, oi que sí? Bé, doncs això, que he de llegir el primer llibre de la sèrie i veure si continuo o no.
• Beloved, de Toni Morrison. Aquest és un clàssic de la literatura nord-americana, va guanyar el premi Pulitzer de novel·la al 1987 i l'han considerat una de les millors 4 noveles americanes dels darrers 25 anys. Feia temps que li anava al darrera. He de dir que el vaig començar fa un parell de mesos i què està magníficament escrit. Perquè no l'he acabat? Era tan i tan trist (i difícil) que no vaig poder seguir amb ell i vaig decidir posposar-lo. Després de Blood Meridian necessitava alguna cosa una mica més positiva. El tema gira al voltant de l'esclavatge als USA a mitjans del segle XIX, i explica la història de Sethe i la seva filla Denver, esclaves fugitives. Un "dramón" de tres parells de nasos. Acumularé bon karma abans de tornar-hi.
• World Without End, de Ken Follet. Que dir d'aquest llibre? The Pillars of Earth em va agradar molt. Aquest em fa por. I si em cau al dit del peu i em lesiona de per vida? I si m'adormo mentre el llegeixo estirat al sofa i moro d'asfixia? I si en agafar-lo de l'estanteria em quedo clavat? Ja he tingut lumbàlgies abans i us juro que no és divertit. D'altra banda el metge m'ha dit que he de fer més exercici, i aquest llibre és l'excusa perfecta per fer-lo. Queda per l'estiu.
• I en queden d'altres que tenen més probabilitats de no sobreviure al meu propòsit de no comprar llibres nous. Són llibres que m'han regalat o que he trobat en llibreries de segona mà a molt bon preu, o que s'ha comprat la meva dona i, per tant, no es veuen afectats pel propòsit d'any nou. Aqui trobem La Biblia de Barro, de Julia Navarro (Ecs), Camí de Sirga, de Jesus Moncada (aquest sí que tinc moltes ganes de llegir-lo, però les prioritats el perjudicaran), The Beach, d'Alex Garland (sí, és el de la peli. El vaig comprar a Tailàndia perquè passava allà. Tenia moltes ganes de llegir-lo però, curiosament, sempre hi ha altres que li passen al davant), El Noi del Pijama de Ratlles, de John Boyne (un dels èxits comercials del nadal. El dia menys pensat me'l poleixo), The Dante Club, de Matthew Pearl (Mmmm... aquest té bona pinta, no el recordava :-P ), El Origen Perdido, de Matilde Asensi (ho he dit mai, que no m'agrada gens la Matilde Asensi? Doncs no, no m'agrada) i Exodus, de Leon Uris (aquest em fa una mica de mandra, però crec que quan m'hi posi m'agradarà).

I això és tot! Si heu sobreviscut a aquesta necessitat de fotre un rotllo sou uns campions i us ho agraeixo.

Petons.


----------------
Escoltant: Brightblack Morning Light - We Share Our Blanket With the Owl
via FoxyTunes

Propósito Para el 2008

Tengo que dejar de comprar libros sin leer primero los que ya tengo en lista de espera.

En serio.

Miki dixit.

----------------
Escoltant: Paul McCartney - Vintage Clothes
via FoxyTunes

Polònia, el PP, i una Merda Punxada en un Pal

----------------
Escoltant: Of Montreal - The Past is a Grotesque Animal
via FoxyTunes

It's the end of the world as we know it

And I feel fine.

REM End Of The World As We Know It (And I feel Fine).

[via FoxyTunes / R.E.M.]

That's great, it starts with an earthquake, birds and snakes, an aeroplane and Lenny Bruce is not afraid. Eye of a hurricane, listen to yourself churn - world serves its own needs, dummy serve your own needs. Feed it off an aux speak, grunt, no, strength, Ladder start to clatter with fear fight down height. Wire in a fire, representing seven games, a government for hire and a combat site. Left of west and coming in a hurry with the furies breathing down your neck. Team by team reporters baffled, trumped, tethered cropped. Look at that low playing! Fine, then. Uh oh, overflow, population, common food, but it'll do. Save yourself, serve yourself. World serves its own needs, listen to your heart bleed dummy with the rapture and the revered and the right, right. You vitriolic, patriotic, slam, fight, bright light, feeling pretty psyched.

It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it and I feel fine.

Six o'clock - TV hour. Don't get caught in foreign towers. Slash and burn, return, listen to yourself churn. Locking in, uniforming, book burning, blood letting. Every motive escalate. Automotive incinerate. Light a candle, light a votive. Step down, step down. Watch your heel crush, crushed, uh-oh, this means no fear cavalier. Renegade steer clear! A tournament, tournament, a tournament of lies. Offer me solutions, offer me alternatives and I decline.

It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it and I feel fine.

The other night I dreamt of knives, continental drift divide. Mountains sit in a line, Leonard Bernstein. Leonid Brezhnev, Lenny Bruce and Lester Bangs. Birthday party, cheesecake, jelly bean, boom! You symbiotic, patriotic, slam book neck, right? Right.

It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it and I feel fine...fine...

(It's time I had some time alone)

Los Americanos, por Goyo Jiménez

Quin riure, qui el va parir!

Los Ejemplos