La Brújula Dorada, de Chris Weitz - La crítica

Vaig anar a veure LA BRÚJULA DORADA esperant una montanya russa i vaig trobar un tren de la bruixa tronat. Pot no ser correcte parlar d’una pel·lícula comparant-la amb la novel·la que l’alimenta, però... és que recull tan poc la primera de la segona que se’m fa difícil, impossible, no preguntar-me què se n’ha fet de la personalitat rebel de la Lyra, de la majestuositat asprosa dels Gipcis, de la fredor distant de’n Lord Asriel, del misteri que envolta a les bruixes o de l’emoció que ressona a la història de’n Pullman. De tot això a la peli no en queda res. Però res de res. Els aconteixements són reconeixibles, els personatges és diuen igual però, amb la possible excepció de la Srta Coulter i en Iorek Byrnisson, han perdut tota sustància. La peli no fa més què tirar pel camí fàcil, defugint tot aspecte potencialment polèmic o punt narrativament complicat de la història (el funcionament de la bruixola, la natura de la profecia, el paper de l’església, l’ambigüitat de molts personatges, el vincle entre els daemonis i els nens...). Fins i tot ens roben el final! El que a la novel·la original era un clímax brutal que mostrava sense maquillatge la duresa de Lord Asriel es queda en res. Literalment. Francament, sabent com continua la història... només pot anar a pitjor. En definitiva, quan els llums de la sala s’encenen la sensació que queda és el desig de beure molta Coca Cola.

[Escrit originalment per a Xelu.net]

It's the end of the world as we know it

And I feel fine.

REM End Of The World As We Know It (And I feel Fine).

[via FoxyTunes / R.E.M.]

That's great, it starts with an earthquake, birds and snakes, an aeroplane and Lenny Bruce is not afraid. Eye of a hurricane, listen to yourself churn - world serves its own needs, dummy serve your own needs. Feed it off an aux speak, grunt, no, strength, Ladder start to clatter with fear fight down height. Wire in a fire, representing seven games, a government for hire and a combat site. Left of west and coming in a hurry with the furies breathing down your neck. Team by team reporters baffled, trumped, tethered cropped. Look at that low playing! Fine, then. Uh oh, overflow, population, common food, but it'll do. Save yourself, serve yourself. World serves its own needs, listen to your heart bleed dummy with the rapture and the revered and the right, right. You vitriolic, patriotic, slam, fight, bright light, feeling pretty psyched.

It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it and I feel fine.

Six o'clock - TV hour. Don't get caught in foreign towers. Slash and burn, return, listen to yourself churn. Locking in, uniforming, book burning, blood letting. Every motive escalate. Automotive incinerate. Light a candle, light a votive. Step down, step down. Watch your heel crush, crushed, uh-oh, this means no fear cavalier. Renegade steer clear! A tournament, tournament, a tournament of lies. Offer me solutions, offer me alternatives and I decline.

It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it and I feel fine.

The other night I dreamt of knives, continental drift divide. Mountains sit in a line, Leonard Bernstein. Leonid Brezhnev, Lenny Bruce and Lester Bangs. Birthday party, cheesecake, jelly bean, boom! You symbiotic, patriotic, slam book neck, right? Right.

It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it. It's the end of the world as we know it and I feel fine...fine...

(It's time I had some time alone)

El Jueves, la revista que quan va sortir el dimecres va rebre una garrotada

Doncs ja corre per la xarxa, no és una primícia, però em faig ressó (i creus, creus també me'n faig) de que la portada de la revista El Jueves d'aquesta setmana, ha estat considerada tan ofensiva pel jutge Juan del Olmo (al que rebatejo: Juan del Colmo. Quins nasos...), que ha obligat a que la revista sigui retirada dels quioscs reprenent aquella pràctica amb tanta anomenada en altres temps coneguda com a censura. Doncs bé, no, no em dona la gana. Aqui teniu la portada.


Comentari tangencial: acollonaet m'he quedat amb la velocitat de la Wikipedia (spanish). Si busques Juan del Olmo això ja surt!

Comentari tangencial número 2: as always, okokitsme és més ràpida què ningú. I molt més completeta que jo a la seva notícia!

¡Próximo concierto!

Aunque el disco taladra un poco, en directo debe ser acojonante. Y además en el Grec, precioso. Pues ale, 18 de julio comprometido.

Anotación a los cinco minutos: Apa, 18 de julio descomprometido, se acabaron las entradas :-(