Sayonara Barcelona, de Joaquim Pijoan - Una Crítica

El llibre comença amb una prosa desbocada que se li escapa de les mans a l’autor, que triga ben bé mig llibre en recuperar les regnes de la narració (tot i que quan ho fa és un mestre). Val a dir que vaig estar a punt d’abandonar el llibre, però en un moment donat el propi narrador et demana (literalment) que aguantis una mica més i confesso que val la pena: al final, en conjunt, és una novel·la que m’ha agradat molt. Tota la història gira al voltant de tres temes: la situació de l’art i els artistes a Catalunya (fonamentalment parla de la pintura, però també de la literatura. En aquest sentit no estic qualificat per estar d’acord o en desacord amb l’autor, però resulta interesant), la situació actual de Catalunya com a país i del català com a llengua pròpia (pel protagonista, i la falta de contrapunts fa pensar que l’autor opina el mateix, extremadamente negativa i mancada de futur. Personalment no comparteixo el seu judici, però estic segur de que molts hi estaran d’acord. En qualsevolc cas resulta interesant i provocador, si bé sovint trenca el fil de la narració) i, finalment, la necessitat que té el protagonista de trobar una conclusió dels temes que va deixar oberts quan va fugir, 25 anys enrere, de Barcelona, incapaç d’acceptar la responsabilitat d’haver deixat embarassada a una noia (i és en aquest apartat a on la novel·la se’n surt admirablement, quan deixa de banda l’aspecte més assagístic o ideològic i es centra en la literatura, si més no tal com jo l’entenc). En conjunt és un llibre curiós, més aviat anàrquic en la seva estructura, escrit amb un llenguatge barroc i utilitzant uns diàlegs en absolut realistes però ben escrits i que captiven. Amb certa manca de coherència en la utilització dels recursos narratius que, paradoxalment, fa que sigui un llibre fresc i bastant espontani que funciona molt bé malgrat la seva descompensació. És un llibre que recomano malgrat trobar-li molts problemes. L’autor escriu molt poc, però si trobo algun altre llibre seu, ja sigui passat o futur, el llegiré amb gust.

[Escrit originalment per a Xelu.net]

Atonement, d'Ian McEwan - Una Crítica

He llegit el llibre poc després de veure la pel·lícula, que va agradar-me molt. És el primer llibre que llegeixo de l’Ian McEwan i l’he agafat amb moltes ganes, perquè havia llegit crítiques sobre l’autor que el deixaven extremadament bé. El cert és que el llibre m’ha semblat una mica irregular. Tinc la sensació de que un dels personatges (la Briony) és molt més important per a l’autor que tota la resta, i aquesta preferència s’entreveu massa al llarg de tota la novel·la. La història és molt lenta, però és emocionant i commovedora. Destaca especialment la construcció de la psicologia dels personatges, que tenen personalitats molt diferenciades i vives. Una de les coses més difícils (i parlo com a lector, que escriptor és evident que no ho sóc), i en aquest sentit la novel·la triomfa amb totes les de le llei: té un dels finals més impactants i millor escrits que he tingut el plaer de llegir (m’agradaria afegir, per aquells que, com jo, han vist la pel·lícula abans que jo, que respecta l’esperit d’aquesta darrera però que la seva resolució és bastant diferent i molt més el·laborada) i que és el millor del llibre. Entre línies hi ha tota una reflexió metaliterària sobre l’art d’escriure què, si bé és molt secundària al fil principal de la història, és molt interesant. És un llibre molt recomanable.

[Escrit originalment per a Xelu.net]

Jonathan David, de Belle & Sebastian

Belle & Sebastian són la millor banda de pop que hi ha sobre la capa de la terra. De lluny. I si no, mireu aquest vídeo.

Belle and sebastian - Jonathan David

[via FoxyTunes / Belle and Sebastian]

I aquí, la lletra:

Belle & Sebastian - Jonathan David

I know you like her
Well, I like her too
I know she likes you
It's not as if I'm being sent off to war
There are worse things in this world

There's still room in my wooden horse for two
I was jonathan to your david
You're still king

Well I thought about her
I dreamed she'd come
I'd make my escape
I thought she liked but somehow I was wrong
I know you don't want it this way

But it's ok

It's not like we'll be parted
It's not like we'll never know love
And she'll smile for you
She'll hold your hand
You'll be in love, there's no other way
And I will make it someday

Well, I know you like her
Well, I like her too
I know she likes you
It's not as if I'm being sent off to war
There are worse things in this world

There's still room in my wooden horse for two
I was jonathan to your david
You're still king

Visions of love recolected
Have we ever been true?
I know that I have
It's time for you to go
It's all in the stones that you throw
I want you to know

It's not like we'll be parted
It's not like we'll never know love
And she'll smile for you
She'll hold your hand
You'll be in love, there's no other way
And I will make it someday

People say that
"we'll never change"
"we'll never change"
But I have

You and her in the local newspaper
You will be married and you'll be gone

Married and you'll be gone

----------------
Escoltant: Belle & Sebastian - Jonathan David
via FoxyTunes